Facturar sense ser autònom: quan es pot i quan no

Facturar sense ser autònom: la resposta curta

Amb caràcter general, pots facturar sense ser autònom (sense alta al RETA de la Seguretat Social) si la feina és puntual i no habitual; els pensionistes de jubilació contributiva tenen una regla especial. Tot i així, abans de començar necessites l'alta a Hisenda amb el model 036. Si repeteixes l'activitat amb regularitat, t'has de donar d'alta com a autònom.

Gairebé totes les guies barregen Hisenda (facturar, IVA, IRPF) i la Seguretat Social (cotitzar com a autònom). Aquí van per separat, amb un exemple amb números del que costa regularitzar-se tard.

Què vol dir "ser autònom": dues altes diferents

Quan algú diu "no soc autònom" normalment vol dir que no paga la quota mensual. Però començar una activitat té dues cares, i cadascuna té les seves pròpies regles:

El Reglament de gestió i inspecció tributària diu a l'article 3 que el cens d'empresaris i professionals el formen els qui "desenvolupin o vagin a desenvolupar" activitats empresarials o professionals, i l'article 9 obliga a presentar la declaració d'alta a qui n'hagi de formar part, abans de l'inici de les activitats (article 9.4). No hi ha cap mínim d'ingressos ni de repeticions. Les excepcions de l'article 3.2 són molt específiques (per exemple, qui només lloga habitatge exempt d'IVA sense que sigui una activitat empresarial) i no cobreixen un servei que prestes a un client. Quan deixes l'activitat, et dones de baixa en el termini d'un mes, i l'article 11.2 aclareix que presentes igualment les declaracions pendents d'aquell període sense tornar a donar-te d'alta.

En canvi, la Llei general de la Seguretat Social inclou al RETA, a l'article 305, qui faci "de forma habitual, personal, directa, per compte propi" una activitat econòmica o professional amb ànim de lucre. La paraula clau és habitual.

Es pot facturar sense ser autònom? Els tres casos

Depèn del tipus de feina. Gairebé tot encaixa en un d'aquests tres casos.

Cas 1: un encàrrec puntual i aïllat

Un disseny per a un amic que té un negoci, una traducció concreta, una reparació que et demanen un cop. És una activitat econòmica, perquè organitzes la teva feina pel teu compte per prestar un servei (així la defineix l'article 27 de la Llei de l'IRPF). Per això:

1. Presentes el model 036 abans de començar l'activitat, amb l'epígraf de l'IAE (impost sobre activitats econòmiques) que li correspon.
2. Emets la factura amb IVA si el servei hi està subjecte i no n'està exempt (21 % en general, segons l'article 90 de la Llei de l'IVA; les exempcions són a l'article 20) i amb la retenció d'IRPF quan correspongui: en serveis professionals, si el client és una empresa o un professional obligat a retenir (article 76 del Reglament de l'IRPF), el 15 % general o el 7 % si compleixes els requisits d'inici d'activitat.
3. Presentes el model 303 del trimestre si hi estàs obligat. Si només fas operacions exemptes dels articles 20 i 26 de la Llei de l'IVA (per exemple, determinats ensenyaments), no l'has de presentar (article 71.1 del Reglament de l'IVA).
4. Declares el rendiment a la Renda de l'any següent.
5. Si no hi tornaràs, presentes un altre cop el 036 per donar-te de baixa.

El que no fas és l'alta al RETA, perquè hi falta l'habitualitat.

Cas 2: una activitat que repeteixes

Si fas classes particulars cada setmana, vens els teus productes cada mes o tens un client fix de disseny, ja no és un encàrrec aïllat. L'activitat és habitual i la llei t'inclou al RETA encara que guanyis poc. Necessites totes dues altes: Hisenda i Seguretat Social. Tens els passos a la guia per donar-se d'alta com a autònom.

Cas 3: xerrades, cursos i obres amb cessió de drets

Aquí hi ha l'excepció que molta gent desconeix. L'article 17.2 de la Llei de l'IRPF considera rendiments del treball, no d'activitat econòmica, el que cobres per:

• impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars;
• elaborar obres literàries, artístiques o científiques, si en cedeixes el dret d'explotació.

Qui et paga t'aplica una retenció del 15 % amb caràcter general (article 101.3 de la Llei de l'IRPF i 80.1.4.º del seu Reglament), i tu ho declares a la Renda com a treball. Per a les obres, la retenció baixa al 7 % si l'any anterior aquests rendiments van ser inferiors a 15.000 euros i més del 75 % dels teus ingressos del treball i d'activitats, i ho comuniques al pagador.

Compte: aquesta qualificació és només de l'IRPF. No decideix per si sola si la xerrada o el curs porta IVA, si necessites el 036 ni si et correspon el RETA: si fas xerrades o cursos amb habitualitat, l'alta es valora amb l'article 305 de la LGSS com en qualsevol activitat. Alguns ensenyaments estan exempts d'IVA (article 20 de la Llei de l'IVA) i d'altres no. Si fas xerrades o cursos sovint, confirma amb l'AEAT com documentar-los abans de cobrar.

Un altre matís: l'article 17.3 diu que, si per fer-ho organitzes pel teu compte mitjans de producció o personal (llogues la sala, contractes algú, muntes els teus propis cursos), passa a ser una activitat econòmica i tornes al cas 1 o al cas 2.

(obre la imatge en una pestanya nova)

Quant puc facturar sense ser autònom

És la pregunta més buscada i la que pitjor es respon. Cap llei no fixa una quantitat que puguis facturar sense donar-te d'alta al RETA. Hi ha tres xifres que circulen i convé entendre-les bé.

El salari mínim: una referència, no un permís

Moltes guies diuen que pots facturar sense alta mentre no superis el salari mínim anual. La llei no ho diu: l'article 305 de la LGSS només exigeix que l'activitat sigui habitual, sense cap xifra. Superar el salari mínim fa difícil sostenir que l'activitat és ocasional. No superar-lo no demostra el contrari: si treballes cada setmana per a clients que repeteixen, l'activitat és habitual encara que facturis poc.

La xifra correcta: el Reial decret 126/2026 fixa el salari mínim del 2026 en 1.221 euros al mes en 14 pagues, amb un mínim anual de 17.094 euros. Algunes guies encara citen els 1.184 euros del 2025.

L'únic límit legal: pensió contributiva de jubilació

La Llei general de la Seguretat Social sí que fixa una xifra per a un cas concret. Segons l'article 213.4, la pensió de jubilació (la contributiva, que regula aquell capítol) és compatible amb treballs per compte propi els ingressos anuals totals dels quals no superin el salari mínim anual, i per aquesta activitat no es cotitza. Si cobres aquesta pensió i els teus ingressos per compte propi no passen de 17.094 euros el 2026, no cotitzes al RETA. No ho estenguis a la pensió no contributiva de jubilació: el dret i la quantia depenen de les teves rendes, amb els límits dels articles 363 i 369 de la mateixa llei. Hisenda continua demanant l'alta censal.

El mite dels 3.000 euros

No hi ha cap regla que permeti facturar fins a 3.000 euros sense ser autònom. La xifra ve del model 347, la declaració anual d'operacions amb terceres persones: segons els articles 32 i 33 del Reglament de gestió i inspecció tributària, el llindar general és de 3.005,06 euros l'any amb una mateixa persona o empresa. Hi ha exclusions (per exemple, qui ja informa les seves factures pel SII o les operacions per les quals no calia emetre factura) i un llindar de 300,51 euros per a qui cobra honoraris per compte de tercers. És un llindar per informar Hisenda, no per donar-te d'alta.

Indicis orientatius d'habitualitat

Com que no hi ha cap número, es valora el conjunt del cas. Aquests senyals de continuïtat apunten que la teva activitat pot ser habitual. No són una llista oficial ni determinen per separat l'obligació d'alta:

• factures diversos mesos seguits o cada trimestre;
• tens clients que repeteixen;
• anuncies els teus serveis (web, xarxes, plataformes);
• tens mitjans propis dedicats a l'activitat (local, material, eines);
• l'activitat és la teva manera de guanyar-te la vida, encara que sigui en part.

(obre la imatge en una pestanya nova)

Com facturar sense ser autònom, pas a pas

Per a un encàrrec puntual, aquest és l'ordre:

1. Alta censal a Hisenda. Presenta el model 036 a la Seu electrònica de l'AEAT abans d'iniciar l'activitat. Indica l'activitat, l'epígraf de l'IAE i el règim d'IVA. No té cap cost.
2. Emet la factura. Amb el teu nom i NIF, les dades del client, número i data, descripció del servei, base imposable, tipus i quota d'IVA i, si cal, la retenció. Tens tots els requisits a com fer una factura.
3. Aplica la retenció si el pagador està obligat a retenir (empreses i professionals, segons l'article 76 del Reglament de l'IRPF). Per a activitats professionals és del 15 %, o del 7 % l'any en què comences i els dos següents si no vas exercir cap activitat professional l'any anterior i ho comuniques per escrit al client (article 95 del Reglament). Si el client és un particular, no hi ha retenció.
4. Presenta el model 303 del trimestre, tret que només facis operacions exemptes dels articles 20 i 26 de la Llei de l'IVA (article 71.1 del Reglament de l'IVA). Ingresses l'IVA repercutit (el que cobres al client) menys el suportat deduïble (el que vas pagar en despeses de l'activitat). Més detall al servei del model 303.
5. Declara el rendiment a la Renda. Ingressos menys despeses fiscalment deduïbles de l'activitat.
6. Dona't de baixa del cens amb un altre 036 dins del termini d'un mes des del cessament, perquè deixin de córrer les obligacions periòdiques lligades a l'alta. Les declaracions del període treballat (el 303 d'aquell trimestre, la Renda) les presentes igualment (article 11.2 del Reglament de gestió).

Si el client és un particular, la factura no porta retenció i hauràs de valorar si et correspon el pagament fraccionat de l'IRPF amb el model 130.

Exemple amb números: un encàrrec puntual i una activitat habitual

La Lucía treballa amb nòmina en una agència. El 2026 una empresa li encarrega un logotip per 600 euros. No ha facturat mai i no pensa repetir.

Com que és un encàrrec aïllat, presenta el 036 i emet una factura de 600 euros de base. Hi suma el 21 % d'IVA (126 euros) i, com que el disseny és un servei professional i el client és una empresa obligada a retenir, hi resta la retenció del 15 % (90 euros). Si no va exercir cap activitat professional l'any anterior i ho comunica a l'empresa, la retenció és del 7 % (42 euros) i cobraria 684 euros.

(obre la imatge en una pestanya nova)

Cobra 636 euros. D'aquests, 126 són IVA que ingressa a Hisenda amb el 303 del trimestre (no té IVA suportat per deduir). Els 90 euros de retenció no els perd: els ingressa l'empresa i la Lucía els resta del que li surti a pagar a la Renda. No paga quota d'autònoma.

Ara un altre cas. En Marcos no té cap altra feina i no ha estat mai d'alta. Durant els dotze mesos del 2026 té tres clients que li encarreguen disseny cada mes i obté un rendiment net de 500 euros al mes (6.000 euros l'any). És per sota del salari mínim, però l'activitat és habitual: li toca el RETA.

Si es dona d'alta a temps, pot demanar la tarifa plana de l'article 38 ter de l'Estatut del treball autònom: 80 euros al mes més el MEI (mecanisme d'equitat intergeneracional, un 0,9 %). El MEI es calcula sobre la base mínima del tram 1, que la guia de cotització d'Importass fixa en 950,98 euros el 2026: 80 + 950,98 × 0,9 % = 80 + 8,56 = 88,56 euros al mes. En dotze mesos són 1.062,72 euros. Un matís: aquesta mateixa guia dona com a total 88,64 euros al mes, una xifra que no surt dels seus propis paràmetres (80 euros més el 0,9 % de 950,98). Aquí fem servir el càlcul, que és il·lustratiu; l'import exacte del teu rebut te'l confirma la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Si no es dona d'alta i la Inspecció de Treball ho detecta a principis del 2027, el compte és un altre (aproximat, sense interessos de demora ni reduccions):

• Quotes endarrerides: en una alta d'ofici, la base és la mínima del tram 1 de la taula general (article 308.1.a, regla 5.ª, de la LGSS), 950,98 euros el 2026 segons l'Ordre PJC/297/2026, encara que els seus rendiments siguin inferiors. Amb el tipus total del 31,5 % (28,3 % contingències comunes, 1,3 % professionals, 0,9 % cessament d'activitat, 0,1 % formació i 0,9 % MEI), són 299,56 euros al mes. La tarifa plana no s'aplica a aquest període. Dotze mesos són 3.594,72 euros.
• Recàrrec del 20 %: 718,94 euros, si paga dins del termini de la reclamació (article 30 de la LGSS). Si paga després, puja al 35 %.
• Multa: no demanar l'alta al RETA i demanar-la fora de termini per actuació de la Inspecció és una infracció greu de l'article 22.7.a de la Llei d'infraccions i sancions en l'ordre social, i l'article 40.1.e la castiga amb 3.750 a 12.000 euros (quanties vigents el 2026). Per a aquest exemple prenem la sanció més baixa possible, 3.750 euros (el grau mínim va de 3.750 a 7.500 euros). (Si et dones d'alta tard pel teu compte, sense Inspecció, és l'article 22.7.b, amb l'escala general de les greus de l'article 40.1.b: de 751 a 7.500 euros.)

Total: 3.594,72 + 718,94 + 3.750 = 8.063,66 euros, davant d'1.062,72 euros si s'hagués donat d'alta a temps.

(obre la imatge en una pestanya nova)

Situacions especials

Si ja treballes per compte d'altri

Tenir nòmina no canvia la regla. Un encàrrec aïllat es factura amb el 036. Si l'activitat extra és habitual, et dones d'alta al RETA i cotitzes alhora en tots dos règims. És la pluriactivitat, i té les seves pròpies regles de quota.

Si cobres l'atur

Si ets jubilat

Si cobres una pensió contributiva de jubilació, és l'únic cas amb un límit legal: amb ingressos per compte propi que no superin el salari mínim anual no cotitzes al RETA. Si la teva pensió és no contributiva, el límit és un altre i el que facturis la pot reduir. Necessites el 036 igualment.

Si t'ofereixen una cooperativa de facturació

Algunes entitats s'ofereixen a facturar les teves feines a través seu perquè no et donis d'alta com a autònom. Una cooperativa de treball associat real organitza l'activitat en comú, i els seus socis treballadors cotitzen al Règim General o al RETA segons el que triïn els estatuts (article 14 de la LGSS): ser en una cooperativa no exclou per si sol el RETA. Si l'entitat només et serveix per emetre factures, la Seguretat Social pot considerar que la teva activitat és per compte propi. Si és habitual, la via segura és l'alta com a autònom.

Què passa amb la Renda

Els ingressos de la teva activitat econòmica es declaren com a tals quan has de presentar la Renda. Emetre una factura no decideix per si sol la seva categoria a l'IRPF: una xerrada o un curs sense mitjans propis és rendiment del treball (article 17 de la Llei de l'IRPF), i un encàrrec fet pel teu compte és activitat econòmica (article 27). Si tens rendiments d'una activitat econòmica, l'article 96 de la Llei de l'IRPF només et lliura de presentar la Renda si els teus rendiments íntegres del treball, del capital i d'activitats, més els guanys patrimonials, no passen de 1.000 euros l'any i les teves pèrdues patrimonials són inferiors a 500 euros. Si només tens rendiments del treball (per exemple, una nòmina i una xerrada), els límits són uns altres: 22.000 euros en general, o 15.876 euros si, entre altres supòsits, cobres rendiments subjectes a un tipus fix de retenció, com el 15 % de les xerrades i els cursos (article 96.3.d). I si vas estar d'alta al RETA en algun moment de l'any, sempre has de declarar. Ho expliquem a el mínim per fer la Renda.

Errors habituals

• Facturar sense el 036. Una factura emesa sense ser al cens és un problema amb Hisenda encara que sigui l'única. No presentar la declaració censal té una multa fixa de 400 euros segons l'article 198 de la Llei general tributària, la meitat si la presentes tard sense que te la demanin.
• Creure que per sota del salari mínim no passa res. Si l'activitat és habitual, compta l'habitualitat, no la xifra.
• Oblidar l'IVA. Facturar sense IVA un servei subjecte i no exempt obliga a ingressar posteriorment l'IVA repercutit (el que havies de cobrar) encara que no el cobressis.
• No donar-se de baixa del cens. Si continues d'alta a Hisenda, continuen corrent les obligacions periòdiques lligades a l'alta (per exemple, el 303) encara que no facturis.
• Confondre una xerrada amb un encàrrec. Una conferència puntual sense mitjans propis és rendiment del treball a l'IRPF, amb retenció; l'IVA, el 036 i el RETA es valoren a part.
• Esperar la inspecció. Donar-se d'alta tard fa perdre la tarifa plana i suma recàrrecs.

Com t'ajuda Melso

Melso és el teu agent fiscal d'IA, amb professionals humans al darrere, per a autònoms a Espanya. Quan la teva activitat ja és habitual, t'acompanya des de l'alta i en tot el que ve després. Un cop activat el teu pla, per WhatsApp envies rebuts i factures, Melso organitza ingressos i despeses, i els seus professionals preparen i revisen els trimestrals inclosos segons la teva activitat i perfil fiscal: tu aproves l'esborrany a l'app i el professional el presenta. També emet les teves factures amb la teva aprovació. Consulta els plans a preus.

Comença o Escriu-nos per WhatsApp.

Aquest article és informatiu i no substitueix l'assessorament professional per al teu cas. Darrera revisió: 12 d'octubre de 2026.