Límit conjunt de l'IRPF i el Patrimoni: el topall del 60 %

Què és el límit conjunt de l'IRPF i el Patrimoni? La resposta curta

El límit conjunt de l'IRPF i el Patrimoni impedeix que la quota de Patrimoni i les de l'IRPF sumin més del 60 % de la teva base imposable de l'IRPF. Si el superen, es rebaixa la de Patrimoni, com a màxim un 80 %: sempre pagues com a mínim el 20 % de la quota íntegra. El regula l'article 31 de la Llei 19/1991.

A aquest topall també se'n diu escut fiscal. Serveix sobretot a qui té molt de patrimoni i poca renda que tributi a l'IRPF. L'Impost sobre el Patrimoni es merita el 31 de desembre (article 29 de la llei): el del 2025 es va presentar del 8 d'abril al 30 de juny de 2026, segons el manual de Patrimoni 2025 de l'AEAT, i el del 2026 es presentarà el 2027, en les dates que fixi l'ordre anual de models.

Què diu l'article 31 de la Llei del Patrimoni?

L'article 31 de la Llei 19/1991, vigent amb la redacció actual des del 2007, té dos apartats. El primer fixa el topall: la quota íntegra de Patrimoni, juntament amb les quotes de l'IRPF, no pot excedir el 60 % de la suma de les bases imposables de l'IRPF. I afegeix tres regles:

1. Els guanys a llarg termini no compten. Es treuen de la base de l'estalvi els guanys per vendre béns adquirits amb més d'un any d'antelació, i també la part de la quota de l'IRPF que els correspon. En canvi, se sumen els dividends d'antigues societats patrimonials que no tributen a l'IRPF.
2. Els béns improductius no compten. S'exclou la part de la quota de Patrimoni de béns que, per la seva naturalesa o destinació, no poden produir rendes subjectes a l'IRPF.
3. La rebaixa té un topall. Si la suma supera el 60 %, la quota de Patrimoni es redueix fins al límit, però la reducció no pot passar del 80 %.

El segon apartat regula la tributació conjunta, que veiem més avall. La llei parla de subjectes passius "per obligació personal", és a dir, residents, però el Tribunal Suprem l'ha estès als no residents.

Com es calcula el límit del 60 %, pas a pas?

Les regles del manual pràctic de l'AEAT concreten el càlcul, que es fa al model 714:

1. Suma les teves bases imposables de l'IRPF, general i de l'estalvi, i resta-hi els guanys de béns amb més d'un any (casella 32 del 714).
2. Calcula el 60 %. Aquest és el topall.
3. Suma les teves quotes íntegres de l'IRPF, estatal i autonòmica, i resta-hi la part de la quota de l'estalvi d'aquests guanys (casella 35): quota de l'estalvi ÷ base de l'estalvi × guanys exclosos.
4. Calcula la quota de Patrimoni que es pot rebaixar. La part de béns improductius és el seu valor net × quota íntegra ÷ base imposable. Resta-la de la quota íntegra.
5. Suma els resultats dels passos 3 i 4. Si no passen del topall, no hi ha rebaixa.
6. Si en passen, rebaixa la quota de Patrimoni en l'excés, amb un màxim del 80 % de la quota íntegra completa.

El detall del pas 6 és important: el 80 % es mesura sobre tota la quota íntegra, també la part de béns improductius, tal com fa l'exemple del mateix manual. Per això la quota mínima és el 20 % de la quota íntegra. El límit s'aplica abans que les bonificacions autonòmiques, que van després de les estatals (article 33).

(obre la imatge en una pestanya nova)

Quins béns compten com a improductius?

El manual de l'AEAT esmenta com a clarament improductius els objectes d'art i antiguitats, les joies, els vaixells i cotxes d'ús privat i el sòl sense edificar. Es mira la seva naturalesa o destinació a 31 de desembre, encara que després els lloguis o els venguis, i l'AEAT recorda que és una qüestió de fet que decideix l'administració cas per cas. El valor que es fa servir és el net: es resten els deutes lligats a aquests béns i la part proporcional dels deutes generals.

L'habitatge habitual no és improductiu. El Tribunal Suprem, en sentències de l'11 de novembre de 2024 (recurs 2037/2023) i el 10 de juliol de 2025 (recurs 3711/2023), citades al mateix manual, entén que un immoble pot produir rendes per naturalesa. La part del seu valor que supera l'exempció de 300.000 euros compta com a productiva.

Per què és important: la quota dels béns improductius no entra a la suma, però a la pràctica tampoc no es beneficia de la rebaixa. Un patrimoni amb molt d'art o sòl sense edificar aprofita menys el límit.

Com funciona el límit a l'Impost de Grans Fortunes?

L'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (ITSGF) és estatal i grava la base liquidable que passa de 3.000.000 €, després d'un mínim exempt de 700.000 €. Continua vigent mentre no es revisi la tributació patrimonial en la reforma del finançament autonòmic. El seu article 3, apartat dotze, copia el límit: IRPF, Patrimoni i Grans Fortunes junts no poden passar del 60 % de les bases de l'IRPF, amb les mateixes regles de l'article 31. Si en passen, es rebaixa la quota de Grans Fortunes, com a màxim un 80 %. Després es resta el que s'ha pagat de Patrimoni.

El Consell d'Estat, en el seu dictamen 464/2023 sobre el model 718 (l'ordre del model es va aprovar d'acord amb ell), en va aclarir les peces: a la suma hi entren la quota de l'IRPF ajustada, la quota íntegra de Patrimoni sense ajust i la quota de Grans Fortunes sense la part de béns improductius. Com que la quota íntegra de Patrimoni ja sol omplir el 60 %, amb poca renda la rebaixa de Grans Fortunes arriba al màxim.

Això canvia el resultat segons la teva comunitat. Segons Medidas 2026 d'Hisenda (capítol IV), mentre existeixi l'ITSGF, Madrid, Andalusia, La Rioja i la Regió de Múrcia, i Cantàbria per sobre de 3.000.000 € de base liquidable, apliquen una bonificació igual a la diferència entre el Patrimoni després del seu límit i Grans Fortunes després del seu. Pagues a la teva comunitat el que costaria Grans Fortunes i l'ITSGF queda a zero. Ho tens per comunitats a la guia de l'Impost sobre el Patrimoni 2026 i el model 718 a la de Grans Fortunes.

Per fer el càlcul amb les teves xifres i les normes del 2026 de cada comunitat, fes servir la calculadora de l'Impost sobre el Patrimoni i de Grans Fortunes.

Exemple il·lustratiu: quant rebaixa el límit a l'Elena?

L'Elena té 63 anys, viu a Toledo i va vendre fa anys l'empresa familiar. Castella-la Manxa no ha regulat res en Patrimoni, segons el capítol IV de Medidas 2026, de manera que se li apliquen el mínim exempt estatal de 700.000 € i l'escala estatal. El seu patrimoni a 31 de desembre de 2026, sense deutes:

El 2026 cobra 90.000 € d'interessos, cupons i dividends, i reemborsa fons que tenia des de feia més d'un any amb un guany de 150.000 €. No té altres rendes.

Pas 1. Patrimoni sense límit. La base liquidable és de 8.500.000 € (9.200.000 menys 700.000). Amb l'escala estatal, paga 71.362,33 € fins a 5.347.998,03 € i el 2,1 % de la resta: quota íntegra de 137.554,37 €.

Pas 2. IRPF. La seva base de l'estalvi és de 240.000 €. Amb l'escala de l'estalvi, del 19 % al 30 % sumant la part estatal i l'autonòmica, i el seu mínim personal de 5.550 €, la quota íntegra és de 54.625,50 €.

Pas 3. El que compta de l'IRPF. Sense el guany de més d'un any, la base és de 90.000 € i el topall, el 60 %, és de 54.000 €. La part de quota d'aquest guany és 54.625,50 ÷ 240.000 × 150.000 = 34.140,94 €, de manera que computen 20.484,56 €.

Pas 4. Patrimoni que es pot rebaixar. L'art suposa 400.000 × 137.554,37 ÷ 9.200.000 = 5.980,62 €. En queden 131.573,75 €.

Pas 5. La rebaixa. La suma és 20.484,56 + 131.573,75 = 152.058,31 €, que passa del topall en 98.058,31 €. El màxim del 80 % seria de 110.043,50 €, així que no s'hi arriba: la quota de Patrimoni queda en 39.496,06 €. Comprovació: 20.484,56 més la part productiva, 33.515,44 €, donen exactament 54.000 €.

Pas 6. Grans Fortunes. La seva quota íntegra és de 106.108,01 €. Les tres quotes superen de llarg els 54.000 €, així que es rebaixa el màxim, 84.886,41 €, i queda en 21.221,60 €. Com que ja ha pagat 39.496,06 € de Patrimoni, l'ITSGF surt a zero. En total paga 54.625,50 € d'IRPF i 39.496,06 € de Patrimoni: 94.121,56 €.

(obre la imatge en una pestanya nova)

I si visqués a Madrid? Madrid fa servir l'escala i el mínim estatals, així que el seu Patrimoni després del límit també seria de 39.496,06 €. La seva bonificació seria de 39.496,06 − 21.221,60 = 18.274,46 €: pagaria 21.221,60 € de Patrimoni a la Comunitat i res d'ITSGF. Sense el límit conjunt hauria pagat 106.108,01 €, la quota de Grans Fortunes.

(obre la imatge en una pestanya nova)

Dues variacions a Toledo mostren com es mou el límit. Amb 10.000 € més de dividends, el seu IRPF pujaria a 57.325,50 € i el seu Patrimoni a 43.050,42 €: 6.254,36 € més per aquests 10.000 €. Amb només 50.000 € de rendiments, l'excés passaria del 80 % i pagaria el terra, 27.510,87 €, el 20 % de 137.554,37 €. L'exemple il·lustra com funciona la regla, no el que pagaràs tu.

Per què és important tenir poca renda a l'IRPF?

Mentre el límit actua i no arribes al terra, l'IRPF que computa més el teu Patrimoni productiu sumen exactament el 60 % de la teva base. Cada euro més de base computable apuja el conjunt uns 60 cèntims, i cada euro menys l'abaixa, fins al 20 % de la quota íntegra. Per això, amb grans patrimonis, importa quanta renda tributa cada any: fons d'acumulació que no reparteixen, o una societat que no distribueix dividends, deixen la base baixa. I vendre amb guany a llarg termini no apuja el topall, perquè aquest guany no compta.

Triar entre opcions que la llei ofereix és economia d'opció, però té límits clars:

• El terra del 20 %. Per molt que baixi la renda, pagues com a mínim aquesta part de la quota íntegra.
• El valor continua tributant a Patrimoni. Les participacions d'una societat no cotitzada es valoren, en general, pel valor teòric de l'últim balanç (article 16 de la llei), que inclou els beneficis que acumula. Si la societat té activitat, hi pot encaixar l'exempció d'empresa familiar, amb els seus requisits.
• És diferir, no eximir. Els dividends i els reemborsaments tributen a l'IRPF l'any que els cobris.
• Les normes antiabús. Si els actes són notòriament artificiosos i no tenen efectes econòmics rellevants diferents de pagar menys impostos, Hisenda pot declarar el conflicte en l'aplicació de la norma (article 15 de la Llei General Tributària) i liquidar amb interessos. Si hi ha simulació, a més sanciona (article 16).

Una societat ha de tenir motius econòmics vàlids (gestionar inversions, ordenar la successió, separar riscos) i documentar-los: actes, política d'inversió i per què reté beneficis. Ho expliquem a la guia del holding familiar.

Què passa si feu la declaració conjunta de l'IRPF?

Segons l'apartat dos de l'article 31, si la unitat familiar opta per la tributació conjunta a l'IRPF, el límit es calcula sumant les quotes íntegres de Patrimoni dels seus membres davant les bases i quotes de la declaració conjunta. La rebaixa es reparteix entre ells en proporció a la seva quota de Patrimoni.

És important quan un cònjuge té el patrimoni i l'altre les rendes: en conjunta, el topall del primer es mesura amb les rendes de tots dos. Però la conjunta també canvia l'IRPF, així que cal comparar el total en tots dos escenaris. L'opció s'escull cada any, exigeix que tots els membres siguin contribuents de l'IRPF i no es pot canviar un cop acabat el termini de la Renda (article 83 de la Llei de l'IRPF).

Poden aplicar el límit conjunt els no residents?

Sí. La sentència del Tribunal Suprem 1372/2025, del 29 d'octubre (ECLI:ES:TS:2025:4849), va fixar que la residència no justifica negar el límit als no residents: aquesta diferència és discriminatòria. La sentència 1402/2025, del 3 de novembre, ho va confirmar. El cas era el d'un resident a Bèlgica que va pagar Patrimoni del 2017 per béns a les Balears. El tribunal d'instància va calcular el límit amb l'impost sobre la renda pagat a Bèlgica i li va reconèixer la devolució amb interessos, i el Suprem ho va confirmar per la lliure circulació de capitals.

Hisenda ho ha incorporat. L'Ordre HAC/652/2026 explica que el model 714 del 2025 ja no limita el càlcul a l'obligació personal i estén el límit al model 718, seguint dues resolucions del TEAC del 18 de desembre de 2025, des del 718 del 2025, el termini del qual va començar l'1 de juliol de 2026.

El que continua obert:

• Quina renda es fa servir. Cap norma no ho fixa. En el cas jutjat es va fer servir la renda gravada al país de residència, així que prepara la teva declaració i el teu certificat de residència d'allà.
• Residents fora de la UE. El Suprem va basar la comparació en l'intercanvi d'informació entre Espanya i Bèlgica. Per a països sense aquest intercanvi no hi ha cap pronunciament específic.
• Exresidents que van optar per l'obligació personal. El manual de l'AEAT del 2025 manté que no el poden aplicar, perquè no declaren IRPF.

(obre la imatge en una pestanya nova)

Errors habituals

• Mesurar el 80 % només sobre la part productiva. Es mesura sobre tota la quota íntegra; el terra és el 20 % d'aquesta quota.
• Deixar els guanys a llarg termini en el càlcul. Cal treure el guany de la base i la seva part de la quota.
• Tractar l'habitatge habitual com a improductiu. El Suprem diu que no: el que excedeix de 300.000 € és productiu.
• Aplicar la bonificació autonòmica abans del límit. El límit va sobre la quota íntegra; les bonificacions, després.
• Creure que a Madrid el límit no serveix. Actua a través de Grans Fortunes i de la bonificació diferencial.
• Com a no resident, no reclamar-lo o no documentar la renda del teu país. Sense aquesta prova no hi ha càlcul.
• Muntar estructures sense motiu econòmic. El límit no protegeix dels articles 15 i 16 de la Llei General Tributària.

Com t'ajuda Melso

Melso Private ofereix planificació fiscal lícita per a patrimonis nets des d'1 milió d'euros. Assessors fiscals treballen amb una IA que llegeix les teves escriptures, declaracions i extractes i calcula escenaris mirant IRPF, Patrimoni i Grans Fortunes junts, i els assessors trien les mesures i en responen; si vius fora, coordinem amb els teus assessors d'altres països. Veus cada mesura amb la seva base legal, el seu risc i el seu cost, i presentem les declaracions que acordem (Renda, Patrimoni, Grans Fortunes, entre d'altres) només després que n'aprovis la versió exacta. La primera conversa dura 45 minuts, no té cost i et responem en 2 dies laborables: Demanar una conversa a melso.ai/ca/grans-patrimonis.

Aquest article és informatiu i no substitueix l'assessorament professional per al teu cas. Darrera revisió: 18 d'octubre de 2026.